L'escolta
L’escolta activa i empàtica és al cor del projecte (escoltar els altres i després escoltar-se a un mateix).
Les confluències
Una manera d’entendre espais desconeguts (ciutats, etc.) deixant-se portar, estant disponible per a descobriments i trobades, fins i tot iniciant situacions que semblen a priori impossibles.
La recerca
Estar atents a les reflexions teòriques, als treballs de recerca relacionats amb la nostra qüestió.
La creació
Podcast, imatges, vídeos, mapes, etc. Per “parlar” del projecte i de les respostes obtingudes.
L'exposició, el compartir
Mostrar tot el que es fa, tot el que es pensa en el marc del projecte.
La incitació
Incitar cadascú a explorar els llocs de manera diferent, a interactuar amb els altres de manera diferent, a escoltar millor, a plantejar preguntes aparentment estranyes, a mantenir converses diferents/més satisfactòries/més profundes, a crear un mateix, a identificar els seus motors interns i apropar-s’hi.
La política, el social
Veure com l’organització de les nostres societats desenvolupades afavoreix o, al contrari, impedeix la connexió amb els nostres motors interns (educació massa rígida, normes socials...).
L'internacional, l'intercultural
No limitar-se a la nostra pròpia societat, sinó intentar obrir la qüestió a altres països, altres cultures (fins ara: Espanya, França, Alemanya, Índia, Rússia, Taiwan/Japó).
L'optimisme
En un context globalment ansiós, el projecte obre possibilitats (exploracions, sorpreses, trobades, intercanvis, modificació del quotidià, (re)connexió amb els nostres recursos personals).
Tot comença al maig de 2023. Florent i Dopi llancen una mena d’experimentació a Orléans, començant a plantejar la qüestió dels motors interns als seus contactes locals i a desconeguts a la vora del Loira. Les converses extraordinàries que això provoca els convencen de continuar. Poc després, Guillaume s’uneix al projecte.
Durant els mesos següents, Guillaume i Dopi es troben regularment en diferents ciutats franceses (Colmar, Besançon, Montbéliard, Tours, Montpellier, Montauban, Agen...) per descobrir els llocs, trobar-se amb els habitants, enregistrar episodis d’un podcast... i avançar en la reflexió.
Paral·lelament, exploren els treballs de recerca relacionats amb el tema. Per exemple: el treball de fi de màster de Cécile Barbe, on descriu la construcció del seu paper de "passadora"; les reflexions de Daniel Hazard al voltant de "professió íntima"; les nocions de "flux" (flow) i "personalitats autotèliques" desenvolupades per Mihaly Csikszentmihalyi; el que diu el sociòleg Norbert Elias, etc.
Des de l’inici del projecte, es preveu una component artística. Però finalment emergeix i es concreta primer la idea de realitzar un llibre. Objectiu: transmetre el que s’ha descobert a través d’un llibre molt pràctic, molt fluid, que permeti a cadascú avançar en la qüestió.
El Ilibre en francès ja està a la venda. Properament n'editarem una versió en català.
Portem a terme el projecte donant-nos cita en diferents ciutats. Cada vegada es tracta d’impregnar-se de l’atmosfera dels llocs, deixar-se portar, estar disponibles per a descobriments i trobades...
Triem ciutats per on passen rius. Anem a les ribes (o en parcs) on la gent està força disponible. Ens asseiem en bancs ja ocupats, iniciem la conversa plantejant la pregunta base del projecte.
Creem així un petit moment inesperat, que canvia el quotidià, que permet a les persones interrogar-se sobre el seu funcionament, des de la infància fins avui.
Aquestes maneres de fer s’aproximen a l’enfocament desenvolupat pels Situacionistes, i en particular per Guy Debord, que iniciaven “derives psicogeogràfiques” en les ciutats.