el que ens mou
un projecte per explorar els nostres motors interns
un projet pour explorer nos petits moteurs intérieurs
en dos idiomes: català / francès
en deux langues : catalan / français
any / année 2024-2025
un projecte per explorar els nostres motors interns
un projet pour explorer nos petits moteurs intérieurs
en dos idiomes: català / francès
en deux langues : catalan / français
any / année 2024-2025
Pots identificar, en tu mateix, un centre d’interès o una manera de ser que ja era present durant la infància, que ha perdurat fins avui i que orienta les teves decisions?
Comencem amb una activitat concreta:
“Des de petit toco la guitarra...”
“M’agrada anar a pescar...”
I anem més lluny:
Què motiva aquesta activitat?
Explorar, descobrir, crear alguna cosa amb els altres...
Per ajudar a explorar quins són els motors interiors i com podem identificar-los, hem escrit diversos llibres, un dels quals ha estat adaptat al català.
Proposem tallers i intervencions.
En centres cívics, escoles i biblioteques, creem espais dinàmics i participatius on cadascú pot trobar el seu lloc i obrir-se a noves perspectives.
Vols que portem aquesta experiència al teu entorn?
Contacta amb nosaltres :)
Ce qui nous pousse (el que ens mou) va néixer a França durant un cap de setmana al maig de 2023. Tot va començar amb una reflexió: hi ha alguna cosa que ens mou per dins? Després de donar-hi moltes voltes, vam sortir als carrers de diferents ciutats per abordar desconeguts i plantejar-los aquesta qüestió. Les converses que van sorgir van ser tan espontànies com extraordinàries.
Així vam crear moments inesperats, trencant amb la rutina diària i fent que les persones es qüestionin sobre el seu funcionament intern, des de la infància fins a l’actualitat.
Una persona autotèlica està estretament lligada als seus motors interns i és menys dependent de les recompenses exteriors.
Veure els treballs de Mihaly Csikszentmihaly.
Cécile Barbe, en créixer amb un germà sord, es va trobar a la frontera de dos mons i va desenvolupar una actitud de "passadora". Ha realitzat (i escrit) una reflexió molt interessant sobre aquest tema.
Els treballs de Todd Kashdan reafirmen que els centres d’interès desenvolupats durant la infantesa persisteixen a l’edat adulta.
Un terme desenvolupat per Daniel Hazard:
"Fent fusteria, ajunto trossos de fusta tenint cura d’utilitzar les restes. Exercint la meva professió pública (formador d’animadors), ajunto persones i idees, assegurant-me que cadascú trobi la seva utilitat.
Assemblar, reunir... això és el meu ofici interior."
El sociòleg Norbert Elias, en fixar-se, per exemple, en la vida de Mozart, destaca la importància del context social i de les restriccions que pesen sobre l’individu en una època i un lloc concrets.
Carl Rogers ens ajuda a entendre com podem convertir-nos en una persona independent.
Els aspectes socials de la construcció d’una persona són també el que explora Wilfried Lignier en parlar de "desenvolupament impersonal".
