L'escolta
Al cor del projecte hi ha l’escolta activa i empàtica: escoltar els altres i, després, escoltar-se a un mateix.
Les confluències
Una manera d’entendre espais desconeguts (ciutats, etc.) deixant-se portar, estant disponible per a descobriments i trobades, fins i tot iniciant situacions que semblen a priori impossibles.
La recerca
Estar atents a les reflexions teòriques i als treballs de recerca relacionats amb la nostra qüestió.
La creació
Utilitzar diferents formats (pòdcasts, imatges, vídeos, mapes) per compartir les nostres troballes i inspirar altres persones. Cada creació és una nova manera de "parlar" del projecte.
L'exposició, el compartir
Mostrar tot el que es fa, tot el que es descobreix. Així, el projecte es converteix en un espai obert i col·laboratiu.
La incitació
Incitar cadascú a explorar els llocs de manera diferent, a interactuar amb els altres de manera diferent, a escoltar millor, a plantejar preguntes aparentment estranyes, a mantenir converses diferents/més satisfactòries/més profundes, a crear un mateix, a identificar els seus motors interns i apropar-s’hi.
La política, el social
Veure com l’organització de les nostres societats desenvolupades afavoreix o, al contrari, impedeix la connexió amb els nostres motors interns (educació massa rígida, normes socials...).
L'internacional, l'intercultural
No limitar-se a la nostra pròpia societat, sinó intentar obrir la qüestió a altres països, altres cultures (fins ara: Espanya, França, Alemanya, Índia, Rússia, Taiwan/Japó).
L'optimisme
En un context globalment ansiós, el projecte obre portes a l’exploració, les sorpreses, les trobades, intercanvis, modificació del quotidià i ens (re)connecta amb els nostres recursos personals.
Tot va començar al maig de 2023, quan Florent i Dopi van iniciar una experimentació a Orleans, on van plantejar, per primera vegada, a desconeguts a la riba del Loira, la qüestió dels motors interiors. Les converses profundes que van sorgir els van convèncer de continuar. Poc després, en Guillem s’uneix al projecte.
Durant els mesos següents, Guillem i Dopi es reuneixen en diverses ciutats franceses (Colmar, Besançon, Montbéliard, Tours, Montpellier, Montauban, Agen...) per descobrir nous llocs, trobar-se amb els habitants i enregistrar episodis del pòdcast. Paral·lelament, van explorar les nocions de "flow" i "personalitats autotèliques" de Mihaly Csikszentmihalyi o les reflexions de Daniel Hazard sobre la "professió íntima".
Des de l’inici del projecte, es preveu una component artística, però finalment va emergir la idea d’un llibre pràctic i fluid que transmetés tot el que s’havia descobert.
L'adaptació al català ja està a la venda.
Ens donem cita en ciutats diferents, sempre properes a rius o espais naturals.
Ens impregnem de l’atmosfera dels llocs, deixant-nos portar per la intuïció i estant oberts a trobades inesperades. Ens asseiem en bancs ocupats, iniciem converses amb desconeguts i plantegem la pregunta clau del projecte: Què et mou per dins?
Aquestes trobades creen petits moments inesperats que trenquen la rutina i permeten a les persones reflexionar sobre el seu funcionament intern, des de la infància fins avui. La nostra manera de fer s’inspira en les "derives psicogeogràfiques" dels Situacionistes, especialment en l’enfocament de Guy Debord.